Page 10 - 2017-trimestre4

Basic HTML Version

4rt trimestre 2017
11
El Teatre Mundet de Sant Antoni acull un any més
les Jornades Europees de Patrimoni 2017
Els proppassats dies 6, 7 i 8 d’octubre va tenir
lloc en el Teatre Mundet de Sant Antoni les Jornades
Europees de Patrimoni que organitzem l’Ateneu Popu-
lar. Enguany es compleixen ja dotze anys que ho varem
iniciar amb l’objectiu de donar petites pinzellades de la
nostra història local no només centrant els focus en no-
saltres mateixos sinó també ampliant la mirada cap al-
tres llocs per entendre les similituds, les diferències i les
interrelacions.
Així doncs el tema central que s’ha tractat és:
“Al Collet de Sant Antoni, troballa de bronzes visigots a
l’obrir el 1897 l’actual carretera de Palamós a Sant Feliu
de Guíxols i fins a Santa Coloma de Farners”
. Temes complementaris:
“Antics Camins cap a la Selva”
. D’a-
questa manera a més de fer èmfasis en la part geogràfica introduíem un nou element, la interrelació de dife-
rents èpoques històriques. Precisament per aconseguir aquest conjunt de fites ens servim d’una conferència,
una exposició i d’un guiatge.
La
conferència
va ser el divendres dia 6 d’octubre a les 10 del vespre. La presentació de l’acte va anar
a càrrec de Josep Paradeda Vila, President de la Germandat Artur Mundet, tot seguit hi varem intervenir dues
persones, una servidora, Esther Loaisa Dalmau i en Marc Martínez Comas. Aquest últim ambientòleg, membre
del Centre d’Estudis Selvatans i historiador de Caldes de Malavella. Tots dos intentàrem explicar a grans trets
com a finals del segle XIX es projectà i es va executar per trams la nova carretera de Palamós a Santa Coloma
de Farners.
La meva intervenció es centrà en el tram de Palamós a Sant Feliu de Guíxols que passà per davant del
Collet de Sant Antoni (antiga vil·la Romana). Precisament en aquest punt a l ’obrir el nou traçat casualment es
descobrí un tresor ocult, un conjunt de bronzes que seguint el Codi Civil d’Espanya de 1889, i en especial el
seu article 351, la meitat quedà de l’Estat (avui en part exposats a la seu gironina del Museu d’Arqueologia de
Catalunya), ja propietari del terreny per
expropiació, però l’altra meitat dels
bronzes (concretament la Diana trifor-
me), quedà pel descobridor l’Enginyer
Rafael Coderch.
En canvi l’amfitrió en Marc Martínez
exposà una visió més global amb con-
juntura amb la societat i l’economia de
finals segle XIX i principis XX. La confi-
guració d’aquesta nova xarxa de carre-
teres ve impulsada per l’aparició de
l’automòbil deixant obsolets els antics
camins. El fet que fóssim dels primers
en tirar endavant aquestes infraestruc-