Page 18 - 2017-trimestre4

Basic HTML Version

4rt trimestre 2017
19
Una vegada realitzat el trajecte ferroviari del tren de Sant Feliu a
Girona, itinerari que el podríem denominar CAMÍ DEL TREN A
PEU, intentarem fer un resum de les deu etapes que ha durat la
caminada.
Direm com l’hem trobat i com ens agradaria que fóra.
Començarem per dir que aquest traçat, no és el que feia el tren,
és una barreja de via de tren, camins entre camps, carrers de
poble, camí bici, camí de cotxes, si el considerem a trossos. Tot
enter, afegint tots aquests fragments, és un pas alternatiu de
Sant Feliu a Girona i viceversa, sense necessitat d’agafar el
cotxe. El canviarem per una bicicleta o posant-nos un calçat
adient per camí de terra i a caminar, que és molt sa. Però avui
no hi ha temps per anar d’un lloc a l’altre per petit que sia, hem
de cremar benzina, fer voltes per aparcar malament i emprar uns
minuts amb parades i arrancades. Aquesta és una part del pro-
grés.
Bé, anem a la nostra feina. Diem que és una contradicció, seguir
un camí o l’altre.
Abans que uns joves es moguessin per recuperar aquest pas,
una bona part ja havia estat engolit per interessos diversos.
M’estalviaré de dir raons, perquè crec que tots els que van inter-
venir en el desmantellament, tenien la seva raó, amb arguments
justos, esborrant memòria i petjes amb ajuda del temps i de les
persones que havien viscut una època més romàntica.
Desaparegueren vies i travesses i els edificis de les estacions
decantaven el cap i començaren a perdre la verticalitat. Els
camps mig perduts, van ser afegits i el camí ran el rec, circuit
més enllà i fent una volta de gairebé una vessana, torna a en-
llaçar a tant sols vint metres en línea recta.
El que s’ha conservat, fent una bona reconstrucció, són les esta-
cions. Segurament pel fet de no trobar-se allunyades de la po-
blació, els alcaldes hi han posat el seu gra de sorra, mantenen la
seva imatge, lluint els colors originals i endreçant l’entorn amb
escons de fusta, jardí o parc infantil. El que queda sense servei,
són els escusats, que obrint els edificis, sales d’espera, conver-
tint-los en museus d’objectes ferroviaris, en equipar-los amb per-
sonatges de l’època, en petits albergs, per acollir algun vianant
que ha vist interrompuda la marxa per inclemència del temps;
en lloc de trobada per iniciar una excursió, o en altres missions o
comeses de caire cultural, tindrien l’oportunitat de donar servei
als usuaris.
Aquestes instal·lacions, lògicament haurien d’estar sota la res-
ponsabilitat dels respectius ajuntaments, assignant-hi personal
qualificat per l’administració i el manteniment eficient, en benefici
de tots.
Tal vegada, no va ser massa encertada la decisió
d’anul·lar aquest ferrocarril de via estreta. És cert
que les condicions de transport de viatgers han re-
presentat un canvi extraordinari, escurçant el
temps notablement, encara que sia en un cost su-
perior. Els cotxes que han aconseguit dominar totes
les vies de circulació, carrers de les poblacions, i
amb models especials. Els camins de carro i fins i
tot els de muntanya i ara volen conquerir el mar, si
continua aquesta dèria, necessària unes vegades i
competitiva i de recreació d’altres, provocaran un
embussament que pot esdevenir una situació com-
promesa pels mateixos usuaris.
Vist que les carreteres, autopistes i vies ràpides, en
definitiva, l’asfalt, es fa imprescindible pel continu
creixement del parc automobilístic, no es pot aturar
que deixin d’assumir el seu rol, usurpant terrenys
que eren de cultiu i segueixen augmentant el soroll
permanent, escampant gasos nocius per tots nosal-
tres. Aquesta tendència ascendent vindrà produint-
se any rere any, multiplicant-se els problemes, tant
urbans com rurals.
Consegüentment, tant els polítics com els professio-
nals podrien restablir aquesta línea amb un tren
electrificat i dotat del màxim confort, competint amb
els autobusos i cotxes particulars.
Si el desaparegut tren hagués anat transformant-se
en millores i comoditat que el pas del temps ha im-
posat, avui encara tindríem aquest i altres ferroca-
rrils amb la garantia d’ésser rentables.
Josep Falgueras
RESUM TRAJECTE del tren S.F.G. - Girona 26/04/2003
C.134
Imatge: Albert
Collado