Page 13 - 2018-trimestre1

Basic HTML Version

1er trimestre 2018
14
CALONGE 972 650 061
La confirmació de la importància de l’assentament romà al collet va agafant força, tan en la època Republicana com
a l’Imperial. Troballes de mosaics decoratius, la manufactura de les pròpies àmfores pel transport marítim dona peu
a pensar en la riquesa del propietari del “Domus” (xalet) del Turo del Collet. Això sumat a la bona situació de la badia
fa més ferma la idea de que un port comercial de tràfic intens estava situat en el que és ara la platja d’Es Monestri.
La teoria de que la mar entrava força més que actualment el Dr. Palahi la representà en un dibuix que podria ser la
zona de la terrisseria en època romana, queda doncs reforçada la teoria del port, ja quan van trobar en un mur a la
terrisseria unes argolles que semblaven amarradors, des de l’Ateneu vam especular amb aquesta versió que confir-
maria un important port romà a la badia, l’any 2002 en un acte exposà en un col·loqui públic aquesta opció, donant a
la platja d’Es Monestri les característiques suficients per ser el port de tota la badia, afegint documents que encara
molt després apareixent anotacions dins escriptures publiques de la Notaria de Marina als segles XV, XVI i XVIII on
apareixia el port de Sant Antoni.
En el primer trimestre del nostre bolletí de l’any 2007, en un article de l’Enric Figueras (la il·lusió d’un poble) on feia
la demanda de preservació del Collet, avui en bon camí, ja l’actual president de l’Ateneu feia un dibuix representant
el paisatge del Collet, encara la teoria de que el mar entrava dins la terra molt més que ara no tenia fermesa, podrien
haver aprofitat només el turo del Collet com ha protecció del temporals de Garbí.
Redacció de La Revista
Va ser en una època posterior
que la terrisseria abandonada va
adquirir una nova funció, i va pas-
sar a utilizar-se com a necròpolis
pels habitants de la vil·la romana
situada dalt del turó del Collet.
Sota aquest nou us, les excava-
cions van permetre revelar 30 in-
humacions de diverses persones
acompanyades d’alguns elements
com braçalets o llànties que els
havien d’acompanyar al món dels
morts. Aquesta necròpolis va so-
breviure fins al segle 5, quan es
va abandonar la vil·la romana.