Page 20 - 2018-trimestre1

Basic HTML Version

1er trimestre 2018
21
L'escultura El vol t'atrapa. Quan estàs davant seu pots sentir el seu poder. Té ànima, és poderosa.
En una ocasió, vaig girar la fotografia de la mà de l'escultura. La vaig dirigir cap al cel. Perquè només el cel és el
límit.
Jo l'anomeno Desig d'infinit.
La noia caminant de puntetes em fa pensar que li agrada passar per la vida de puntetes, sense fer fressa, com a mi.
Un detall dolç i delicat que imprimeix classe a la figura.
En la visita al Claustre del Mas del Vent de Palamós vaig descobrir una escultura que em recordava a l'estil de l'Al-
berto Gómez Ascaso. Posteriorment, vaig descobrir que l'escultor era Tompep.
Cada vegada que vaig a passejar al Parc dels Estanys de Platja d'Aro la passo a veure.
L'escultura transpira llibertat, equilibri, pau interior, bellesa, seguretat en sí mateixa.
I cada cop que l'observo em provoca noves emocions.
Quan alguna cosa em mou profundament jo també poso els brassos com ella.
L'ésser humà i la natura. L'art ens planteja moltes de les nostres preguntes. Entra en una conversa amb la nostra
ànima.
Estic aprenent a mirar, a educar la mirada.
Un dia esmorzant amb la Montse, vaig descobrir que hi havia una exposició de l'Alberto Gómez Ascaso al Castell de
Calonge.
La meva amiga, la Spa-belge, m'hi va acompanyar.
Va ser espectacular. Perquè en aquella preciosa sala hi vaig trobar alguns vells coneguts.
Durant la visita a l'exposició del Castell de Calonge, la Pilar i jo, estàvem soles i ens vàrem divertir molt imitant a les
escultures. Ens vàrem posar literalment a la seva pell.
Tal com em va explicar un dels comissaris, l'exposició, acabava d'arribar de París i, després de Calonge, la seva
destinació era Miami.
Al Castell em vaig retrobar amb l'escultura El vol que tant m'emociona. Tot i que, m'estimo més veure-la en llibertat
en el Parc dels Estanys de Platja d'Aro envoltada de verd, d'aigua i d'ocells.
A Calonge, hi havia detalls preciosos. Una màscara, una rosa que semblava fresca.
Aquestes visites són aliment per a la meva ànima. Sempre a la recerca de noves propostes artístiques que despertin
emocions.
A mi m'agrada mirar a la vida directament als ulls, sense màscares. Com la figura El Jove Dionisos I de l'Ascaso que
aguanta la màscara a la mà.
ALBERTO GÓMEZ ASCASO,
EL VOL I LA NOIA DE L'EMPORDÀ.