Page 21 - 2018-trimestre1

Basic HTML Version

1er trimestre 2018
22
Al principi em costava entrar en l'estil tan peculiar de l'escultor. Les se-
ves figures són massa esveltes, sense formes. Però suposo que això fa
que dirigim la nostra atenció cap a una altra dimensió. La subtilitat d'un
gest, la fragilitat d'una rosa, el detall d'aguantar-se la roba, un gatet... és
una qüestió d'actitud.
Les escultures de gran format d'Ascaso destil·len sentiments, emo-
cions.
La noia del cercle em va fer pensar en la meva reflexió sobre la mort en
el meu escrit El cercle de la vida.
Una altra figura em trasllada directament a Àfrica. Sembla una dona
Massai. Aquells guerrers elegants, bells i altius de la sabana africana. Ins-
pira tranquil·litat, domini de la situació, com si mirés a la vida sense cap
mena de por, desafiant el seu destí.
Hi ha una parella que et fa sentir l'amor que és profesen. La tendresa
que senten un per l'altre. I aquí toca dir la meva pregunta preferida. Exis-
teix un acte més sublim que estimar?
El seu estil tan particular et va captivant a mesura que hi vas entrant.
Vaig trobar a la Venus del mirall de Velàzquez que tan important ha
estat per mi. Ascaso bateja l'obra com a La Venus sense mirall.
A la National Gallery de Londres vaig poder admirar-la en profunditat.
La noia de l'Empordà és d'una exquisidesa especial. M'hi sento tremen-
dament reflectida. M'agrada veure-la a Sant Antoni immersa en la contem-
plació del paisatge, absorta en l'horitzó dels seus somnis.
La desaparició de barreres arquitectòniques obra més el passeig a la
Mediterrània.
Amb la noia banyant-se Ascaso homenatja a Rembrant. Emoció a flor
de pell. Les escultures ens parlen. A mi m'emociona més una figura que
insinua, protegida per una 'voile de pudeur', que un cos completament nu.
És una visió més respectuosa de la dona. Suposo que es redueix a una
mera qüestió de sensibilitats.
"... Cossos serens i expectants... Caminant, voluntat de poder, homena-
tge a Nietzsche... i que consolidarà successivament amb alguns temes
que seran recurrents i decisius... inquietuds plàstiques i un discurs filosòfic
que cursen sense descans... des de la mitologia clàssica fins a la més exi-
gent modernitat."
Al cap d'una estona entre aquella meravella la pregunta inevitable era:
Qui és l'Alberto Gómez Ascaso?
Un escultor aragonès.
Qui hi ha darrere de les escultures?
Un filòsof. Docent a la Universitat.
"Tant si escriu amb fluid rigor metòdic o expressiva melancolia com si
talla amb complaença i absort la palpitant pedra-... Alberto Gómez Ascaso
no deixa ni per un instant de fer filosofia de la vida... estilització de les figu-
res,... definició de volums nets i essencials... progressiva recerca de la dig-
nitat natural que ben aviat llisca cap al hieratisme, que denota una evident
tirada pel que és simbòlic..."
Paraules de Rafael Ordóñez Fernández.
Quin plaer llegir la presentació de l'obra.
Cada frase s'ha de rellegir un cop i un altre. Una meravella.
Ara toca plantejar una altra pregunta: Qui és Rafael Ordóñez Fernán-
dez?... Com escriu. M'entusiasma.
En aquella sala del Castell de Calonge hi vaig trobar concentrades to-
tes les coses que em motiven. Era com un còctel d'emocions i temes recu-
rrents de la meva existència. Era com si
l'Alberto Gómez Ascaso, l'escultor a qui he
après a admirar, i jo compartíssim un ma-
teix univers, una mateixa manera de mirar
als ulls a la vida, una mateixa forma d'in-
terpretar-la. Passejant entre éssers mi-
tològics, entre les muses de pintors, per
les idees filosòfiques, pels detalls que
m'entusiasmen i que poblen els meus es-
crits (màscares, llibres, cercles, roses, Àfri-
ca, flors, llibertat, amor, estimació, delica-
desa, tendresa...).
Les pedres del Castell, aquell espai tan
idoni, aquella llum... Tot, absolutament tot,
et transportava cap endins, cap a aquell
espai reservat només a la nostra ànima.
Babalú, 21-29 de desembre de 2017
Bibliografia: Alberto Gómez Ascaso
editat per l'Ajuntament de Calonge.