Page 4 - 2018-trimestre1

Basic HTML Version

1er trimestre 2018
05
Simplificant, economia és la ciència que estudia la producció i distribució de bens: alimentació, vestit,
allotjament, educació, esbarjo, etc. Aquesta producció de bens es fa per satisfer necessitats individuals o
col·lectives; d’aquí la importància de distribuir correctament els bens entre els membres de la societat.
De tant en tant vaig a la Biblioteca Pere Caner. L’AVENÇ és una revista mensual en català especialitzada
en història, començà a publicar-se l’any 1977 a Barcelona. Vaig fullejar el número 443, febrer 2018, i a la pàgina 5
em sobtà el títol del seu editorial:
Més rics o menys desiguals?
Personalment crec que la principal aportació de la Història de l’Economia a principis d’aquest segle XXI ha
estat la comprovació que des del segle XVIII, si bé el promig del nivell de vida del món occidental ha pujat per a
casi tothom, també són més grans les desigualtats entre rics i pobres. A aquesta conclusió hi he arribat després de
mirar dos totxos, cadascun d’unes 780 pàgines, amb els corresponents gràfics i taules:
a)
El capital al segle XXI
, traducció 2014 al català de l’obra de l’economista francès Thomas Piketty, edició
2014 RBA, Barcelona. I
b)
La lucha por la desigualdad
, per l’historiador barceloní Gonzalo Pontón, obra editada en castellà el
2016 per Pasado y Presente, Barcelona, i Premi Nacional d’Assaig 2017.
ASSAIG és un estudi que, sense tenir l’extensió d’un tractat o d’una monografia, aborda una matèria en
forma suggestiva i de tempteig. Diferent del tractat pel seu caràcter informal i incomplet; dins de l’assaig s’hi com-
prenen contribucions a temes d’investigació.
El Premi Nacional d’Assaig de les Lletres Espanyoles és un premi literari que dona cada any el Ministeri de
Cultura de Madrid a la millor obra escrita per un autor espanyol en qualsevol de les llengües oficials de l ’Estat, entre
totes les obres d’aquest tipus publicades a Espanya l’any anterior.
L’assaig de Gonzalo Pontón, del qual reproduïm la portada (un pagès del segle XVIII suporta a coll un cler-
gue i un noble), ha estat guardonat per l’erudició de la prosa, per la seva intel·ligent indagació a les arrels de la de-
sigualtat i pel seu tractament de la Il·lustració del segle XVIII des d’una perspectiva nova i actual.
En efecte, la segona part de l’assaig “La lucha por la desigualdad”, és una historia de l’educació, la cultura i
els filòsofs de la Il·lustració del segle XVIII que Gonzalo Pontón titula “Urdimbre”, traduint-ho al català, ORDIR és
preparar, maquinar, alguna cosa contra algú, o per un fi determinat; segons l’autor en el món occidental del segle
XVIII, les classes dominants (clero, noblesa i alta burgesia) prepararen una desigualtat educativa i cultural, que con-
tinuada en els segles XIX i XX, contribueix a explicar l’actual desigualtat econòmica entre rics i pobres.
Gonzalo Pontón en el seu assaig cita la recerca d’Història de l’Economia de Tomhas Piketty (El capital al
segle XXI), qui té opinions bastant similars, però recordant que com a excepció s’anomenen els TRENTA GLORIO-
SOS ANYS les tres dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial (1950-1979), caracteritzades per un creixe-
ment particularment fort. Ambdós autors es refereixen a
Simon Kuznets
(1901-1985), economista i estadístic nord-
americà d’origen rus; el 1971 rebé el Premi Nobel d’Economia i es
jubilà com a professor d’Universitat; investigà sobre la renda nacio-
nal, el creixement i els progressos en capital, interessos i salaris.
Neofeudalisme?
L’Esther Loaisa Dalmau i un servidor donarem la conferència inaugu-
ral del Mercat Medieval a la Sala Fontova el divendres 23 de març al
vespre sobre
“El dia a dia de la pagesia de Calonge als segles
XIV i XV”
. A la darrera imatge del PowerPoint reproduirem la portada
del llibre “La lucha por la desigualdad”, per Gonzalo Pontón. Tal com
em varen ensenyar a mi la Història del Dret, el feudalisme fou abolit
oficialment en el segle XIX, però a la vista de les esmentades recer-
ques, ho deixaré en interrogant.
Malgrat les desigualtats de sempre entre rics i pobres, si el lector
reflexiona i arriba a conclusions pròpies, l’haver escrit aquesta edito-
rial no haurà estat en va.
Joan Molla Callís