Page 16 - 2018-trimestre3

Basic HTML Version

3er trimestre 2018
16
14è any-nº65
El següent ponent ,
XAVIER ALBERTÍ (president del Consell Regulador de la DO Empordà)
també ens exposa la
situació que es viu a l’Empordà, en constant creixement i donant molt valor a les qualitats dels vins empordanesos.
Aquests vins tenen un caràcter notable degut a la orografia de la comarca i sobretot a la climatologia, sent molt carac-
terístics els vents que sovintegen la zona ,especialment la tramuntana.
Tot seguit ,
JEAN-LOUIS SALIES (president de l’IGP Côtes catalanes)
ens fa una exposició de la classificació vitivi-
nícola IGP ( Indicació geogràfica protegida ) al Rosselló , tal com es mostra en la següent imatge .
Amb això es dona per acabat el bloc del matí i desprès d’un àpat entre tots els participants , on es tasten vins de dife-
rents DO e IGP, es passa al bloc de la tarda .
S’obre la sessió amb l’intervenció d’en
JORDI BOTA (president de la Societat Gastronòmica del Pirineu)
, on ens
explica com es va formar la societat que presideix i quins eren els seus objectius. Dintre d’aquests objectius està la
recuperació de la vinya a la Cerdanya que encara que sembli que geogràficament i climatològicament no es el lloc més
adequat, a l’antiguitat ja va existir la vinya .
El següent ponent ,
XAVIER FARRÉ (Centre Vinícola del Penedès, CEVIPE)
, ens parla dels avantatges de formar
part de les cooperatives , sobretot per al petit productor, i com d’aquesta forma s’aconsegueixen millores qualitatives
dels pagesos i més rendibilitat de les seves explotacions.
Es continua amb l’intervenció d’un dels cellers privats més importants de l’Alt Empordà, representats per
ANNA ES-
PELT (Espelt Viticultors, Empordà)
. Ens explica la filosofia del seu celler fent èmfasi en el respecte amb l’entorn , la
sostenibilitat i la producció ecològica .
Tot seguit intervé
JAUME MARTÍ (soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, Terra Alta)
, explicant-nos el creixe-
ment exponencial que està tenint la Terra Alta, basant aquest creixement a la posada en valor del cooperativisme i a
l’implicació de les noves generacions en tirar endavant nous projectes .
I per acabar el torn de les ponències , i un dels motius
principals de la nostra presencia , es dona pas a la da-
rrera intervenció a càrrec del
Mas Molla
, representat
per la seva pubilla (com li agrada dir-se)
Montserrat
Molla .
Comença parlant-nos de l’historia del seu Mas , que
remunta al 1338 on ja feien vi destinat a l’autoconsum.
Eren
pagesos de Remença .
Tot seguit ens descriu tot el procés d’elaboració del vi
de pagès utilitzant les tècniques que feien servir els
seus avantpassats, amb ceps autòctons, botes velles
de castanyer i l’ús del sofrí. I un cop obtingut el pro-
ducte final, la seva comercialització als mercats.
Arriba el moment on es fan la pregunta
“cap a on va
el mont del vi ?”
, referint-se a l’aparició de nous conceptes ( Slow food, Km0, venda de proximitat , DO , productes
ecològics, etc.) que en definitiva ens venen a dir que la societat esta canviant de paradigma i volem trobar altres valors,
com la bona qualitat i la proximitat.
Ja per acabar, ens fa reflexionar del per què la gent torna a pagès a comprar vi . Com hem dit abans, realment el que
volen és el producte de proximitat, conèixer al pagès que ho elabora, que li explicarà com ha estat la collita d’enguany
i li aconsellarà el vi mes adequat per els seus gustos. Volen trobar autenticitat , tradició, bon producte i tracte personal
. I tot això , on realment es troba es a PAGES.
La part final dels actes de la jornada es va destinar a un debat entre tots els participants , on es va posar sobre la taula el
model de futur del món del vi i es van contraposar interessos entre l’administració , les DO’s , i els petits cellers , sense
oblidar el futur del vi de pagès , de vegades força menystingut .
Pere Rosique
Fundació REMENÇA XXI