Page 18 - 2018-trimestre3

Basic HTML Version

3er trimestre 2018
18
14è any-nº65
Quan tot està en silenci, la meva ànima s’expressa.
No coneixia gaire cosa sobre Gustav Klimt. El petó i
l’arbre de la vida em varen portar cap a ell.
El petó forma part d’una època daurada del meu cicle
vital (mai millor dit). En definitiva, som la suma de les nos-
tres experiències.
Durant les vacances a Antwerpen el 2016 amb les The
4 ladies on the go, les meves amigues, em vaig comprar
el llibre d’art de Klimt de la col·lecció LesABCdaires de
l’editorial Flammarion. Va ser el dia de la visita al Museu
Reial de Belles Arts de Brussel·les, Bèlgica.
Ens parla de l’ànima: Des de Makart fins a les pro-
funditats de l’ànima. Ens parla dels filòsofs alemanys: El
pensament dels “esperits lliures”. Tot això m’interessa en
aquest moment vital.
Ordinador, lectura i escriptura. “Atura’t, instant, ets tan
bell!” del Faust de Goethe. M’encanten aquests moments
d’inspiració.
Ahir vaig anar a caminar a un dels meus llocs preferits:
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Silenci, pau, aigua, espais oberts i tot tipus d’aus.
Un lloc ideal per deixar un petit descans a la meva àni-
ma. Aquests moments de soledat són com un petit regal.
Una de les meves fotos d’un arbre solitari amb un arc
de Sant Martí em va portar a buscar informació sobre l’ar-
bre de la vida.
“L’arbre de la vida recull la trajectòria vital de l’ésser
humà com un camí complex amb múltiples interseccions,
una successió de desitjos, que de vegades es compleixen
i defineixen la direcció que agafa”
es.over-blog.com
“L’arbre de la vida és un símbol per explicar la unitat
de tota la vida. La metàfora serà adoptada per Charles
Darwin per explicar l’evolució de les diferents espècies”
Viquipèdia
Una cosa condueix a una altra, Brainstorm. I vaig anar
a parar al meu llibre de Klimt.
Ell “va reclamar el pensament de Schiller: Si no pots
complaure a la multitud amb les teves accions, estigues
content de complaure només a un grapat. Complaure a la
multitud és un mal”
AEl fris de Beethoven, els temes giren entorn als grans
problemes de l’existència: el cicle de la vida, l’amor, l’art”
Els meus interessos també giren sobre aquestes
temàtiques.
A “l’escala del Museu Kunsthistoriches, Klimt realitza
onze petits panells sobre el tema de l’evolució de l’art dels
orígens fins als nostres dies... s’inspiren en les col·leccions
del museu... revelant el seu nou atractiu per al simbolisme i
les dones contemporànies.
Per Klimt, “L’art es converteix en refugi, enunciant les
solucions d’un benestar, una harmonia de la vida. Ja no
descriu un ideal. El seu discurs sobre l’impossible fusió de
les parelles dóna pas a un home envoltat d’una elegida i
d’amants (La dona, la vida i la mort) –mitjà que l’artista va
trobar en la seva vida per gaudir de la màxima felicitat pos-
sible. Més que denunciar la tragèdia de la condició huma-
na, el seu art revela les claus de l’existència, real o fantàsti-
ca (dones, flors, matrimoni, maternitat, paternitat, etc.) que
li permetran afrontar de manera pacífica allò que fins ara
havia estat associat a la més gran injustícia: la mort”
M’estimula veure a altres persones, a altres artistes,
fent-se les mateixes preguntes que jo.
Els humans estem immersos en una vida estressant, en
una lluita constant per la supervivència, i sovint, ens obli-
dem d’observar el món que ens envolta, ens oblidem d’es-
coltar la nostra ànima.
Aquests darrers temps estic aprenent a educar la mira-
da, a gaudir de les petites coses que ens ofereix la vida, a
oblidar el costat tràgic.
Hi ha tanta bellesa al món, hi ha moltes coses a fer, a
KLIMT,
El PETÓ I L’ARBRE DE LA VIDA.